EL GREENWASHING O COM FER CREURE QUE NO AFECTEM AL MEDI AMBIENT

A causa de l’actual digitalització i promoció de polítiques sostenibles el Parlament Europeu i el Consell han presentat una sèrie de mesures amb l’objectiu de suprimir les conductes denominades “greenwashing”. Aquesta conducta consisteix en aquelles pràctiques mitjançant les quals les empreses creen la falsa impressió que un bé o servei té un impacte positiu o bé nul en el medi ambient.

El Parlament Europeu va aprovar el 5 d’octubre de 2023 el Reglament de bons verds “European Green Bond Standard”, normativa d'ús voluntari per a emissors de bons que vulguin utilitzar la denominació de bo verd europeu “EuGB”.

Els bons verds es destinen al finançament de projectes verds, és a dir, a la inversió en actius sostenibles i socialment responsables en àrees tan diverses com les energies renovables, l'eficiència energètica, el transport net o la gestió responsable dels residus. És a dir, són un tipus de deute emès per institucions públiques o privades per a finançar-se i comprometen l'ús dels fons obtinguts amb un projecte mediambiental.

El Reglament estableix normes per als emissors d’ EuGB per a la comercialització. Permetrà als inversors dirigir els seus diners amb més confiança cap a tecnologies i empreses més sostenibles. També donarà a l'empresa emissora més seguretat perquè el seu bo serà adequat per als inversors que vulguin afegir bons verds a la seva cartera.

El funcionament de l’EuGB serà el següent:

• Totes les empreses hauran de revelar informació sobre com s'utilitzaran els ingressos del bo. També estaran obligades a mostrar com aquestes inversions s'integren en els plans de transició de l'empresa en conjunt.
• S’estableix un sistema de registre i un marc de supervisió per als revisors externs dels bons verds europeus.
• Fins que el marc taxonòmic estigui plenament operatiu, els emissors d'un bo verd europeu hauran d'assegurar-se que almenys el 85% dels fons recaptats pel bo es destinen a activitats econòmiques que s'ajusten al Reglament taxonòmic de la UE.

El Parlament Europeu i el Consell també han acordat la prohibició de les següents conductes per fer front al “greenwashing”:

• Declaracions ambientals genèriques, per exemple, “respectuós amb el medi ambient”, “natural”, “biodegradable” o “climàticament neutral”, sense proves d'un acompliment ambiental reconegut rellevant per a la declaració;
• Comunicacions comercials sobre un bé amb una característica que limita la seva durabilitat si es disposa d'informació sobre la característica i els seus efectes sobre la durabilitat;
• Declaracions basades en esquemes de compensació d'emissions, que un producte té un impacte neutral, reduït o positiu en el medi ambient;
• Etiquetes de sostenibilitat que no es basen en sistemes de certificació aprovats ni establerts per autoritats públiques;
• Afirmacions de durabilitat en termes de temps d'ús o intensitat en condicions normals, si no es proven;
• Incitar al consumidor a substituir els consumibles, com els cartutxos de tinta de la impressora, abans de l'estrictament necessari;
• Presentar actualitzacions de programari segons sigui necessari, fins i tot si només milloren les característiques funcionals;
• Presentar béns com a reparables quan no ho són.

En definitiva, queda palès el compromís de la Unió Europea per fer front a les conductes denominades “greenwashing”.

En cas que tingués interès a conèixer amb més detall les conseqüències legals de les mesures contra el “greenwashing” l’equip de CORSUNSKY ADVOCATS I CONSULTORS resta a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte.